Com es construeix la llum?

Protegir-se del fred, del vent i de la pluja és un gran necessitat dels animals. Refugiar-se, com vam veure l’any passat, és la primera raó de ser de l’arquitectura. Quan no hi havia coves o no eren prou habitables, els humans vam començar a construir parets sota un sostre.

Però aquest gran invent tenia un problema: els murs aturaven també la llum. I la llum és molt necessària. Ara és fàcil, pitges un interruptor i s’encén una bombeta. Però, i abans?

Quin invent, les finestres!

Sembla només un forat a la paret. Però no, no és tan
fàcil fer una finestra i tu, si vols construir, has de tenir en compte uns quants aspectes:

1. La mida: a no ser que utilitzis columnes i pilars, si la fas molt gran la paret potser no pot aguantar el pes del sostre. I per tenir vistes no volem pas que se’ns ensorri la casa, oi?
   
2. El material -de fusta, d’alumini, de vidre transparent, vidre translúcid, enreixada…- i la forma -quadrada, rectangular, rodona…-. Hauràs de triar depenent del que tinguis disponible.
3. L’orientació: cap on mira la finestra? Vols que entri llum al matí (est), al migdia (sud) o a la tarda (oest)? O no t’agrada el sol directe i l’orientes a nord? I vols que t’entri la brisa del mar com aquest quadre de Dalí o prefereixes veure el carrer? I els veïns? Vols parlar amb ells de finestra a finestra o prefereixes no veure’ls? Vols una finestra per veure qui s’acosta o una finestra per somniar…

La llum que construeix

Fixa’t en aquesta finestra del Panteó d’Agripa a Roma. És un edifici únic al món: la sala és una circumferència perfecta de 43,3m d’ample (a dins hi cabria un globus rodó llarg com dos camps de tennis!). I com s’aguanta el sostre?

S’aguanta gràcies a l’enorme pilar de 9 metres que hi ha al centre. El veus? Sí, és un pilar de llum que va del forat del mig de la cúpula i rega tot l’interior del Panteó. No hi ha vidre i quan plou, el terra es mulla. Però l’única finestra del Panteó realment aguanta l’edifici: si l’haguessin tapat, el seu pes hagués ensorrat la cúpula.

La llum que dibuixa

Entre la llum i la foscor hi ha un món d’infinites possibilitats: l’ombra. Segur que has jugat a fer ombres xineses alguna vegada. Quan parlem d’arquitectura i llum també podem pensar en quina forma volem que tingui el nostre edifici. Quan el sol s’hi posi al darrera, l’ombra del nostre edifici dibuixarà una forma al terra que tingui davant. Al terra o al riu o a les fulles dels arbres, com aquestes fotografies. S’han pres a ‘La ciutat de la llum’. Saps quina és?

 

La llegenda de la catedral de Mallorca

Però deixa’m acabar explicant-te una petita llegenda que guarda relació amb la llum i la construcció. Resulta que quan el rei Jaume I navegava cap a Mallorca per prendre-la als musulmans una terrible tempesta va envoltar els seus vaixells. Entre grans esforços i penúries va cridar que si aconseguia mantenir el seu exèrcit en la tempesta i prendre Mallorca, faria construir una catedral tan gran que es reflectiria al mar. Com que la tempesta es dissipà i la illa finalment caigué després d’un setge, Jaume I va haver de complir la seva paraula. Això sí, la va fer construir ben prop de l’aigua, que si no l’hauria d’haver fet molt més alta del que ja és!

Roma, París i Palma de Mallorca. Déu ni do quin viatge! Hem reflexionat sobre com d’important és la llum en la construcció dels nostres edificis i de la finestra, aquest petit gran invent. També hem parlat d’ombres i de reflexos. I tu? Com t’imagines una finestra? Què hi veus a l’altre costat? Quina ombra farà el teu edifici?

Pots seguir agafant idees a la galeria a Pinterest de Construint a la Sala.