Com sentim la llum?

Sense el sol, centre del sistema solar, la Terra seria un planeta fosc i fred on no hi existiria la vida. És per això que ja des de la prehistòria que els humans adoraven l’astre com a font de vida. A l’antic Egipte, estudiaven els seus moviments i s’ha descobert que molts temples i tombes s’orientaven d’una forma precisa respecte els rajos del sol, com l’esfinx que mira a l’est, per on surt el sol. Molt lluny d’Egipte, a la plujosa Gran Bretanya, s’utilitzava el Monument de Stonhage com un calendari solar.

  

Sol solet, vine’m a veure… Però no tant!!!

Les qualitats del sol han estat molt apreciades durant totes les èpoques i per totes les civilitzacions ja que és font de llum i calor; la llum ha estat sempre vinculada intuïtivament a la idea de benestar i salut. O tu que prefereixes, estar al solet o en una cambra a les fosques?

La finestra és l’element que permet que tota aquesta energia procedent del sol accedeixi a l’interior de l’edifici construït.

I aquesta energia és molt i molt important ja que permet que dintre de casa ens hi veiem sense necessitat d’encendre un llum i ens escalfem sense haver d’encendre cap estufa.

Les avantatges de la il·luminació natural poden ser significatives pel que fa a l’estalvi energètic i la qualitat i confort de l’ambient lluminós interior ja que és el tipus de llum a la que millor respon l’ull humà.

Però no sempre la llum del sol és bona! També ens n’hem de protegir quan és molt forta. Molts altres éssers fan el mateix: tots coneixeu els gira-sols que persegueix el sol durant tot el dia, però existeixen altres plantes que fan tot el contrari, com l’anomenada planta brúixola, un tipus d’enciam que orienta les seves fulles per protegir-se’n.

Nosaltres fem el mateix, posem tendals, persianes… o altres elements (en arquitectura hi ha molts) que ens protegeixin del sol quan no el vulguem i, en canvi, l’evitarem quan el vulguem tenir.

El confort

El confort és la combinació de tots aquests invents, des de la finestra i les obertures fins els sostres o els porxos. Però també depèn de factors personals, com ara la manera en que ens sentim bé o malament a un lloc.

Serà molt important que tots aquests paràmetres es combinin adequadament i tindrà molt a veure el tipus de clima en el que ens trobem. Per exemple en un clima càlid intentarem protegir-nos al màxim de la radiació solar, per tant, posarem les mínimes finestres per tal d’evitar que el sol ens escalfi en excés, en aquest cas faríem com la “planta brúixola”.

Aquest és un exemple típic de tendes del desert i
arquitectura típicament Mediterrània, per climes temperats.
  

Per contra en un clima fred intentarem captar el màxim d’energia del sol per tal d’aprofitar la seva escalfor, intentaríem aprofitar els rajos de sol tal i com fan els gira-sols.

I en els climes com el nostre, que no són ni molt freds ni molt calurosos? Doncs haurem de trobar l’equilibri entre el buit i el ple. Us donem dos trucs:

• Combinar llums i ombres, com en aquest porxo.

• Crear la llum difusa, que és quan s’evita que la llum entri directament i faci mal als ulls o faci calor. Com als passadissos de la Casa Batlló.

Jugar amb la llum

Llums, ombres, difuminats… A vegades els arquitectes s’inventen trucs o jocs amb la llum. Per exemple en aquest edifici de l’arquitecte Peter Zumthor la combinació de llum i foscor ens proporciona un ambient molt particular, us imagineu que sentiríeu asseguts en aquest banc? Quin tipus d’edifici creieu que pot ser?

En molts edificis religiosos, on la llum és molt important, els arquitectes han fet grans invents. Com en l’exemple anterior, que correspon a una església, o la Mesquita Blava d’Istanbul on la llum penetra a l’interior mitjançant 260 finestres que bordegen la cúpula central i fa l’efecte que la cúpula floti.

Brother KlausField Chapel (Peter Zumthor)  
i Interior de la Mesquita de Santa Sofia a Istanbul
   

Llum, més llum!

Com que necessitem la llum per aprendre i treballar, els edificis destinats al treball, exposicions o museus també han tingut molt en compte la llum natural. Josep Lluís Sert ho va fer molt bé a la Fundació Miró de Barcelona on la llum entra de forma difusa pel sostre en reflectir-se als lluernaris de canó del sostre.

I oi que per llegir fa falta llum? Doncs a veure si saps d’alguna biblioteca que no deixi entrar la llum del dia. L’arquitecte Alvar Aalto va ser dels primers en pensar que per llegir era millor la llum difusa que la directa i per això va fer uns grans finestrals i unes claraboies a la biblioteca de Viipuri No us sembla un bon ambient per treballar?

Els lluernaris de la Fundació Miró de Barcelona (Sert)
i Sala d’actes de la Biblioteca de Viipuri (Alvar Aalto)
 

Ep! Se m’ha encès la bombeta!

És el que va dir Thomas Edison que ja fa més de 200 anys que va inventar la bombeta. Ell creia que era una murga això de deixar de fer coses quan el sol es ponia i que les espelmes eren incòmodes, il·luminaven poc i, en definitiva, no eren confortables.

Com seria la teva vida sense les bombetes? Seria… Impossible! A l’hora de construir també has de pensar on posaràs els llums i com els vols. De fet, el disseny de làmpades és un dels més desenvolupats.

La llum artificial ens servirà per buscar el confort de la llar quan es fa fosc i també per mirar de produir diferents sensacions.

Tens una selecció de llums nocturnes i una galeria de proteccions solars a la nostra galeria Pinterest. Ja saps què faràs servir?