Descomptes i llibres ben il·luminats!

A banda dels textos que hem estat publicant sobre la temàtica de l’any, LA LUM, per anar donant voltes al tema i anar preparant mentalment aquesta edició del taller, ara us volem parlar també d’altres avantatges!

Mentre els nens i nenes estan enfeinats construint la seva maqueta, per què no aprofiteu per visitar el museu? El Museu Nacional d’Art de Catalunya us ofereix als pares 2×1 en l’entrada general que us permetrà:

– visitar la col·lecció, d’on no us podeu perdre l’art romànic i el modernisme
– visitar l’exposició que acabem d’inaugurar: Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat i  viatjar al París de la belle époque a través d’aquest gran dibuixant
– pujar a les Terrasses-Mirador, amb unes vistes 360º de Barcelona

I si voleu triar i remenar regals de Nadal, teniu un 5% de descompte a la Botiga!

flyer mnacImprimiu i ensenyeu aquest full a les taquilles i rebreu dues entrades
pel preu d’una (l’entrada és vàlida per a dos dies durant un mes).

I a la Botiga, ensenyeu aquest full per gaudir del descompte.

I per si fos poc, la botiga LAIE del MNAC, a més de patrocinar el taller, us ofereix un descompte del 5% en compres de llibres i un 10% en altres productes el dia del taller.
Logo Laie
A més, us proposem alguns títols que trobareu a la LAIE:
  • Baumann, Anne-Sophie i Didier Balicevic: Grans construccions amb moviment. Cruïlla.
  • Becker, Aaron: Imagina. Kokoro.
  • Bajtlik, Jan: Tipografiteja. CocoBooks.
  • Bowkett, Steve: Croquis. Un libro de arquitectura para dibujar. Para arquitectos de todas las edades. CocoBooks.
  • Chedru, Delphine: Hola adéu. Els contraris en un àlbum màgic. Kalandra.
  • Coron, Béatrice: Excentric Cinema. Kókinos.
  • Crook, Lydia: Juega con papel. Enrolla. Rasga. Dobla. Recorta. Blume.
  • ______: Crea tu móvil. Blume.
  • Desconegut: Construeix la teva propia Torre Eiffel. Bruixola.
  • Deuchars, Maion: Arte. Crea tu libro. CocoBooks.
  • Di Chiara, Francesca: Un pueblo de papel. Usborne.
  • Gobel, Doro i Peter Knor: ¿Qué estan haciendo? Una historia en dibujos. Lóguez.
  • Lorente, Virgina: Les meves cases favorites. (Autoeditat).
  • Navarro, Àngels: De cartró. Cruïlla.
  • Tan, Shaun: Contes de la periferia. Barbara Fiore.
  • Torres, Daniel: Crónica de una conquista. Norma editorial
  • Verde, Susan i Peter H. Reynolds: El museo. RBA.
  • Zullo, Germano i Albertine: Los rascacielos. Libros del zorro rojo.

 

Anuncis

Com veiem la llum?

Parlarem de la percepció sensitiva de la llum i parlarem en primer lloc de la percepció dels espais, dels objectes, dels colors i les textures. Ens aventurarem a relacionar, llum, colors i música.
image01

Us heu plantejat alguna vegada que en realitat no veiem les coses? Veiem els objectes perquè la llum s’hi reflexa, veiem la llum reflectida als objectes, es per això mateix que en la foscor, en absència de llum, no podem percebre res perquè en realitat veiem la llum.

A través dels ulls, que reben i transformen l’energia en llum i també la interpreten, és per on percebem els colors i les textures.

La distinció dels colors és la capacitat de la visió d’apreciar les diferents composicions de les longituds d’ona de la llum que estimulen la retina, per no posar-nos tan tècnics, i simplificant, podem dir que veiem els colors segons el que triga la llum que es reflexa en aquell objecte en entrar-nos pels ulls.

Però no veiem tota la llum, la part de la llum que veiem es diu espectre visible i es la part de la llum que el nostre ull es capaç de percebre no té límits exactes i l’arc de Sant Martí es un exemple de la refracció de l’espectre visible.

Espectre de llum visible
image03

No veiem per exemple, la llum ultraviolada, que és la part de la llum de la que ens protegim a l’estiu posant-nos la crema solar, ni tampoc la llum infraroja, que només la veiem amb l’ajuda d’aparells tècnics.

Els ulls de moltes especies perceben la llum de diferents maneres dins l’espectre visible, per exemple, molts insectes, com les abelles, veuen la llum ultraviolada perquè els hi és molt útil per trobar el nèctar a les flors.

Els pintors impressionistes buscaven la manera de pintar la llum. Utilitzaven el efectes de la llum a la natura per tal de crear una interpretació de la realitat, alguns dels pintors impressionistes  es van concentrar en donar als objectes dels paisatges nous valors de colors. Un exemple d’aquesta visió es pintar un oceà amb tons rosats per mostrar els efectes de la posta de sol.

Com pinteu vosaltres l’hivern, amb tons blaus? I l’estiu, amb grocs i vermells?

Els colors freds és la gama de colors que va del groc-verd al violeta passant pel blau, i son aquells colors que associem a l’aigua, al gel, a la llum de la lluna, essent el màxim representant el color blau.

Els colors càlids, és la gama de colors que és compren entre el groc i el vermell-violeta, els associem a la llum solar, al foc…

“La catedral de Rouen” de Calude Monet,
va pintar el mateix element en diferents moments de l’anyimage02

Aquesta assimilació conjunta o interferència de sensacions de diferents sentits en una mateixa percepció es diu Sinestèsia.

Els colors també els podem associar als sons, per exemple Kandinsky, que va ser un pintor que va desenvolupar el seu art durant la primera meitat del s. XX i va ser el precursor de l’abstracció i l’expressionisme, creia que “els colors i els sons es ressonen” i per això potser les seves pintures s’haurien “d’escoltar amb els ulls”, s’atrevia a pintar operes i per ell, la força dels sons i els seus ritmes es podien transformar en colors.

“Composición VII” Kandinsky,
va iniciar el moviment abstracte i va arribar a ser professor de la Bauhausimage05

No només colors sinó que gràcies a la llum també podem percebre les textures d’un objecte, fixeu-vos que modificant la llum sobre un objecte es pot percebre com es modifica la textura. Una llum que incideix de forma obliqua sobre un element pot ressaltar el relleu de la superfície mentre que si incideix de forma perpendicular farà que aquestes mateixes rugositats s’apreciïn en menor mesura degut a les zones d’ombra i llum generades per la font d’il·luminació.

Textura metàl·lica i Textura natural
image04image00

I vosaltres, com veieu la llum?

Com sentim la llum?

Sense el sol, centre del sistema solar, la Terra seria un planeta fosc i fred on no hi existiria la vida. És per això que ja des de la prehistòria que els humans adoraven l’astre com a font de vida. A l’antic Egipte, estudiaven els seus moviments i s’ha descobert que molts temples i tombes s’orientaven d’una forma precisa respecte els rajos del sol, com l’esfinx que mira a l’est, per on surt el sol. Molt lluny d’Egipte, a la plujosa Gran Bretanya, s’utilitzava el Monument de Stonhage com un calendari solar.

image010  image011

Sol solet, vine’m a veure… Però no tant!!!

Les qualitats del sol han estat molt apreciades durant totes les èpoques i per totes les civilitzacions ja que és font de llum i calor; la llum ha estat sempre vinculada intuïtivament a la idea de benestar i salut. O tu que prefereixes, estar al solet o en una cambra a les fosques?

La finestra és l’element que permet que tota aquesta energia procedent del sol accedeixi a l’interior de l’edifici construït.

I aquesta energia és molt i molt important ja que permet que dintre de casa ens hi veiem sense necessitat d’encendre un llum i ens escalfem sense haver d’encendre cap estufa.

Les avantatges de la il·luminació natural poden ser significatives pel que fa a l’estalvi energètic i la qualitat i confort de l’ambient lluminós interior ja que és el tipus de llum a la que millor respon l’ull humà.

Però no sempre la llum del sol és bona! També ens n’hem de protegir quan és molt forta. Molts altres éssers fan el mateix: tots coneixeu els gira-sols que persegueix el sol durant tot el dia, però existeixen altres plantes que fan tot el contrari, com l’anomenada planta brúixola, un tipus d’enciam que orienta les seves fulles per protegir-se’n.

Nosaltres fem el mateix, posem tendals, persianes… o altres elements (en arquitectura hi ha molts) que ens protegeixin del sol quan no el vulguem i, en canvi, l’evitarem quan el vulguem tenir.

image013

El confort

El confort és la combinació de tots aquests invents, des de la finestra i les obertures fins els sostres o els porxos. Però també depèn de factors personals, com ara la manera en que ens sentim bé o malament a un lloc.

Serà molt important que tots aquests paràmetres es combinin adequadament i tindrà molt a veure el tipus de clima en el que ens trobem. Per exemple en un clima càlid intentarem protegir-nos al màxim de la radiació solar, per tant, posarem les mínimes finestres per tal d’evitar que el sol ens escalfi en excés, en aquest cas faríem com la “planta brúixola”.

Aquest és un exemple típic de tendes del desert i
a
rquitectura típicament Mediterrània, per climes temperats.

image015  image017

Per contra en un clima fred intentarem captar el màxim d’energia del sol per tal d’aprofitar la seva escalfor, intentaríem aprofitar els rajos de sol tal i com fan els gira-sols.

I en els climes com el nostre, que no són ni molt freds ni molt calurosos? Doncs haurem de trobar l’equilibri entre el buit i el ple. Us donem dos trucs:

Jugar amb la llum

Llums, ombres, difuminats… A vegades els arquitectes s’inventen trucs o jocs amb la llum. Per exemple en aquest edifici de l’arquitecte Peter Zumthor la combinació de llum i foscor ens proporciona un ambient molt particular, us imagineu que sentiríeu asseguts en aquest banc? Quin tipus d’edifici creieu que pot ser?

En molts edificis religiosos, on la llum és molt important, els arquitectes han fet grans invents. Com en l’exemple anterior, que correspon a una església, o la Mesquita Blava d’Istanbul on la llum penetra a l’interior mitjançant 260 finestres que bordegen la cúpula central i fa l’efecte que la cúpula floti.

Brother KlausField Chapel (Peter Zumthor)  
i Interior de la Mesquita de Santa Sofia a Istanbul
image019   image021

Llum, més llum!

Com que necessitem la llum per aprendre i treballar, els edificis destinats al treball, exposicions o museus també han tingut molt en compte la llum natural. Josep Lluís Sert ho va fer molt bé a la Fundació Miró de Barcelona on la llum entra de forma difusa pel sostre en reflectir-se als lluernaris de canó del sostre.

I oi que per llegir fa falta llum? Doncs a veure si saps d’alguna biblioteca que no deixi entrar la llum del dia. L’arquitecte Alvar Aalto va ser dels primers en pensar que per llegir era millor la llum difusa que la directa i per això va fer uns grans finestrals i unes claraboies a la biblioteca de Viipuri No us sembla un bon ambient per treballar?

Els lluernaris de la Fundació Miró de Barcelona (Sert)
i Sala d’actes de la Biblioteca de Viipuri (Alvar Aalto)

image024 image025

Ep! Se m’ha encès la bombeta!

És el que va dir Thomas Edison que ja fa més de 200 anys que va inventar la bombeta. Ell creia que era una murga això de deixar de fer coses quan el sol es ponia i que les espelmes eren incòmodes, il·luminaven poc i, en definitiva, no eren confortables.

Com seria la teva vida sense les bombetes? Seria… Impossible! A l’hora de construir també has de pensar on posaràs els llums i com els vols. De fet, el disseny de làmpades és un dels més desenvolupats.

La llum artificial ens servirà per buscar el confort de la llar quan es fa fosc i també per mirar de produir diferents sensacions.

Tens una selecció de llums nocturnes i una galeria de proteccions solars a la nostra galeria Pinterest. Ja saps què faràs servir?

image026

Com es construeix la llum?

Protegir-se del fred, del vent i de la pluja és un gran necessitat dels animals. Refugiar-se, com vam veure l’any passat, és la primera raó de ser de l’arquitectura. Quan no hi havia coves o no eren prou habitables, els humans vam començar a construir parets sota un sostre.

Però aquest gran invent tenia un problema: els murs aturaven també la llum. I la llum és molt necessària. Ara és fàcil, pitges un interruptor i s’encén una bombeta. Però, i abans?

Quin invent, les finestres!

Sembla només un forat a la paret. Però no, no és tan
fàcil fer una finestra i tu, si vols construir, has de tenir en compte uns quants aspectes:

  1. La mida: a no ser que utilitzis columnes i pilars, si la fas molt gran la paret potser no pot aguantar el pes del sostre. I per tenir vistes no volem pas que se’ns ensorri la casa, oi?
    image001
  2. El material -de fusta, d’alumini, de vidre transparent, vidre translúcid, enreixada…- i la forma -quadrada, rectangular, rodona…-. Hauràs de triar depenent del que tinguis disponible.
  3. L’orientació: cap on mira la finestra? Vols que entri llum al matí (est), al migdia (sud) o a la tarda (oest)? O no t’agrada el sol directe i l’orientes a nord? I vols que t’entri la brisa del mar com aquest quadre de Dalí o prefereixes veure el carrer? I els veïns? Vols parlar amb ells de finestra a finestra o prefereixes no veure’ls? Vols una finestra per veure qui s’acosta o una finestra per somniar…

La llum que construeix

Fixa’t en aquesta finestra del Panteó d’Agripa a Roma. És un edifici únic al món: la sala és una circumferència perfecta de 43,3m d’ample (a dins hi cabria un globus rodó llarg com dos camps de tennis!). I com s’aguanta el sostre?

S’aguanta gràcies a l’enorme pilar de 9 metres que hi ha al centre. El veus? Sí, és un pilar de llum que va del forat del mig de la cúpula i rega tot l’interior del Panteó. No hi ha vidre i quan plou, el terra es mulla. Però l’única finestra del Panteó realment aguanta l’edifici: si l’haguessin tapat, el seu pes hagués ensorrat la cúpula.

image003

La llum que dibuixa

Entre la llum i la foscor hi ha un món d’infinites possibilitats: l’ombra. Segur que has jugat a fer ombres xineses alguna vegada. Quan parlem d’arquitectura i llum també podem pensar en quina forma volem que tingui el nostre edifici. Quan el sol s’hi posi al darrera, l’ombra del nostre edifici dibuixarà una forma al terra que tingui davant. Al terra o al riu o a les fulles dels arbres, com aquestes fotografies. S’han pres a ‘La ciutat de la llum’. Saps quina és?

image004 image006

La llegenda de la catedral de Mallorca

Però deixa’m acabar explicant-te una petita llegenda que guarda relació amb la llum i la construcció. Resulta que quan el rei Jaume I navegava cap a Mallorca per prendre-la als musulmans una terrible tempesta va envoltar els seus vaixells. Entre grans esforços i penúries va cridar que si aconseguia mantenir el seu exèrcit en la tempesta i prendre Mallorca, faria construir una catedral tan gran que es reflectiria al mar. Com que la tempesta es dissipà i la illa finalment caigué després d’un setge, Jaume I va haver de complir la seva paraula. Això sí, la va fer construir ben prop de l’aigua, que si no l’hauria d’haver fet molt més alta del que ja és!

image008

Roma, París i Palma de Mallorca. Déu ni do quin viatge! Hem reflexionat sobre com d’important és la llum en la construcció dels nostres edificis i de la finestra, aquest petit gran invent. També hem parlat d’ombres i de reflexos. I tu? Com t’imagines una finestra? Què hi veus a l’altre costat? Quina ombra farà el teu edifici?

Pots seguir agafant idees a la galeria a Pinterest de Construint a la Sala.

 

Només falten 3 dies!!

Benvolguts nens i nenes,

Només falten 3 dies per la vuitena edició de Construïnt a la Sala. Suposem que ja esteu nerviosos i amb ganes que arribi el diumenge per poder participar al taller d’arquitectura… Oi que sí? Heu rebut ja la invitació a casa vostra? Si no és així, no patiu, deu estar a punt d’arribar. Molts de vosaltres ja deveu tenir el cervell a tota màquina i les mans ancioses de posar-se en marxa, crear les vostres idees i començar a construir amb gran enginy!! Però, per si esteu indecisos i encara no teniu clar què fer, us podem donar pistes…

Si us hi heu fixat bé, al damunt del dibuix de les òlibes hi ha el títol de la nova edició: ”Refugis del món”. Què creieu que deu voler dir això? Un refugi és allò que utilitzem els humans (ep! I també alguns animals!) per protegir-se de perills i incomoditats del temps, del medi, de qualsevol cosa… Imagineu com podrieu protegir-vos d’allò que no us agrada… I com podrieu resguardar-vos-en. Ei! Us heu d’espavilar: els refugis se’ls ha de buscar un mateix!!

De refugis n’hi ha de molts tipus. Penseu que arreu del món les persones (i els animals…) han de protegir-se de moltes coses i per moltes raons i necessiten un lloc on viure, una casa. I si les raons per protegir-se són diferents, imagineu els materials! Teniu de temps fins dissabte a la tarda per fer una volta al món per conèixer cases, països, regions, paisatges… Què hi trobarieu? Com seria la casa d’un infant de la vostra edat de l’altra punta del món? Rumieu, penseu… Deixeu volar la vostra imaginació i… Això sí, aneu a dormir aviat que us volem ben desperts a l’hora de construir el vostre refugi. No voldriem pas que us caigués la casa a sobre!

Mariposa Monarca

fotografia: Iain Jacobs http://www.ijacobs.com/pages/fotos/collections/mix/mix_19.html

Fins diumenge!

Equip de Construïnt a la Sala