Ja tenim data per l’edició d’enguany……EL 20 DE NOVEMBRE AL MNAC

Nens i nenes, families, voluntaris i voluntàries, col·laboradors, a tots, us esperem el proper diumenge 20 de novembre en la 10ª edició del taller d’Arquitectura CONSTRUINT A LA SALA.

Ens fem grans i fem deu anys, i ens fa molta il·lusió compartir-ho amb tots vosaltres. Esteu atents al blog i ales xarxes socials, properament us anirem anunciant les novetats.

 

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES

Us ho veu passar bé?

Nosaltres també. Podem dir ben alt, que la 9a edició del Taller ha estat de nou un èxit. Vam ser més de 600 nens i nenes i 150 voluntaris, tot un matí dibuixant, fent maquetes, pensant i rient. I amb quins resultats!

Properament, en aquesta mateixa web, podreu veure les fotografies que es van fer. I esperem també poder publicar el vídeo que vam enregistrar.

Agraïm als voluntaris i voluntàries que van col.laborar amb tots nosaltres.

I donar les gràcies al Museu Nacional i a tots els patrocinadors que han recolzat aquesta iniciativa.

Ens veiem l’any vinent,… que farem la 10a edició!!!20151213_120426.jpg

 

 

Descomptes i llibres ben il·luminats!

A banda dels textos que hem estat publicant sobre la temàtica de l’any, LA LUM, per anar donant voltes al tema i anar preparant mentalment aquesta edició del taller, ara us volem parlar també d’altres avantatges!

Mentre els nens i nenes estan enfeinats construint la seva maqueta, per què no aprofiteu per visitar el museu? El Museu Nacional d’Art de Catalunya us ofereix als pares 2×1 en l’entrada general que us permetrà:

– visitar la col·lecció, d’on no us podeu perdre l’art romànic i el modernisme
– visitar l’exposició que acabem d’inaugurar: Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat i  viatjar al París de la belle époque a través d’aquest gran dibuixant
– pujar a les Terrasses-Mirador, amb unes vistes 360º de Barcelona

I si voleu triar i remenar regals de Nadal, teniu un 5% de descompte a la Botiga!

flyer mnacImprimiu i ensenyeu aquest full a les taquilles i rebreu dues entrades
pel preu d’una (l’entrada és vàlida per a dos dies durant un mes).

I a la Botiga, ensenyeu aquest full per gaudir del descompte.

I per si fos poc, la botiga LAIE del MNAC, a més de patrocinar el taller, us ofereix un descompte del 5% en compres de llibres i un 10% en altres productes el dia del taller.
Logo Laie
A més, us proposem alguns títols que trobareu a la LAIE:
  • Baumann, Anne-Sophie i Didier Balicevic: Grans construccions amb moviment. Cruïlla.
  • Becker, Aaron: Imagina. Kokoro.
  • Bajtlik, Jan: Tipografiteja. CocoBooks.
  • Bowkett, Steve: Croquis. Un libro de arquitectura para dibujar. Para arquitectos de todas las edades. CocoBooks.
  • Chedru, Delphine: Hola adéu. Els contraris en un àlbum màgic. Kalandra.
  • Coron, Béatrice: Excentric Cinema. Kókinos.
  • Crook, Lydia: Juega con papel. Enrolla. Rasga. Dobla. Recorta. Blume.
  • ______: Crea tu móvil. Blume.
  • Desconegut: Construeix la teva propia Torre Eiffel. Bruixola.
  • Deuchars, Maion: Arte. Crea tu libro. CocoBooks.
  • Di Chiara, Francesca: Un pueblo de papel. Usborne.
  • Gobel, Doro i Peter Knor: ¿Qué estan haciendo? Una historia en dibujos. Lóguez.
  • Lorente, Virgina: Les meves cases favorites. (Autoeditat).
  • Navarro, Àngels: De cartró. Cruïlla.
  • Tan, Shaun: Contes de la periferia. Barbara Fiore.
  • Torres, Daniel: Crónica de una conquista. Norma editorial
  • Verde, Susan i Peter H. Reynolds: El museo. RBA.
  • Zullo, Germano i Albertine: Los rascacielos. Libros del zorro rojo.

 

Com veiem la llum?

Parlarem de la percepció sensitiva de la llum i parlarem en primer lloc de la percepció dels espais, dels objectes, dels colors i les textures. Ens aventurarem a relacionar, llum, colors i música.
image01

Us heu plantejat alguna vegada que en realitat no veiem les coses? Veiem els objectes perquè la llum s’hi reflexa, veiem la llum reflectida als objectes, es per això mateix que en la foscor, en absència de llum, no podem percebre res perquè en realitat veiem la llum.

A través dels ulls, que reben i transformen l’energia en llum i també la interpreten, és per on percebem els colors i les textures.

La distinció dels colors és la capacitat de la visió d’apreciar les diferents composicions de les longituds d’ona de la llum que estimulen la retina, per no posar-nos tan tècnics, i simplificant, podem dir que veiem els colors segons el que triga la llum que es reflexa en aquell objecte en entrar-nos pels ulls.

Però no veiem tota la llum, la part de la llum que veiem es diu espectre visible i es la part de la llum que el nostre ull es capaç de percebre no té límits exactes i l’arc de Sant Martí es un exemple de la refracció de l’espectre visible.

Espectre de llum visible
image03

No veiem per exemple, la llum ultraviolada, que és la part de la llum de la que ens protegim a l’estiu posant-nos la crema solar, ni tampoc la llum infraroja, que només la veiem amb l’ajuda d’aparells tècnics.

Els ulls de moltes especies perceben la llum de diferents maneres dins l’espectre visible, per exemple, molts insectes, com les abelles, veuen la llum ultraviolada perquè els hi és molt útil per trobar el nèctar a les flors.

Els pintors impressionistes buscaven la manera de pintar la llum. Utilitzaven el efectes de la llum a la natura per tal de crear una interpretació de la realitat, alguns dels pintors impressionistes  es van concentrar en donar als objectes dels paisatges nous valors de colors. Un exemple d’aquesta visió es pintar un oceà amb tons rosats per mostrar els efectes de la posta de sol.

Com pinteu vosaltres l’hivern, amb tons blaus? I l’estiu, amb grocs i vermells?

Els colors freds és la gama de colors que va del groc-verd al violeta passant pel blau, i son aquells colors que associem a l’aigua, al gel, a la llum de la lluna, essent el màxim representant el color blau.

Els colors càlids, és la gama de colors que és compren entre el groc i el vermell-violeta, els associem a la llum solar, al foc…

“La catedral de Rouen” de Calude Monet,
va pintar el mateix element en diferents moments de l’anyimage02

Aquesta assimilació conjunta o interferència de sensacions de diferents sentits en una mateixa percepció es diu Sinestèsia.

Els colors també els podem associar als sons, per exemple Kandinsky, que va ser un pintor que va desenvolupar el seu art durant la primera meitat del s. XX i va ser el precursor de l’abstracció i l’expressionisme, creia que “els colors i els sons es ressonen” i per això potser les seves pintures s’haurien “d’escoltar amb els ulls”, s’atrevia a pintar operes i per ell, la força dels sons i els seus ritmes es podien transformar en colors.

“Composición VII” Kandinsky,
va iniciar el moviment abstracte i va arribar a ser professor de la Bauhausimage05

No només colors sinó que gràcies a la llum també podem percebre les textures d’un objecte, fixeu-vos que modificant la llum sobre un objecte es pot percebre com es modifica la textura. Una llum que incideix de forma obliqua sobre un element pot ressaltar el relleu de la superfície mentre que si incideix de forma perpendicular farà que aquestes mateixes rugositats s’apreciïn en menor mesura degut a les zones d’ombra i llum generades per la font d’il·luminació.

Textura metàl·lica i Textura natural
image04image00

I vosaltres, com veieu la llum?

Com sentim la llum?

Sense el sol, centre del sistema solar, la Terra seria un planeta fosc i fred on no hi existiria la vida. És per això que ja des de la prehistòria que els humans adoraven l’astre com a font de vida. A l’antic Egipte, estudiaven els seus moviments i s’ha descobert que molts temples i tombes s’orientaven d’una forma precisa respecte els rajos del sol, com l’esfinx que mira a l’est, per on surt el sol. Molt lluny d’Egipte, a la plujosa Gran Bretanya, s’utilitzava el Monument de Stonhage com un calendari solar.

image010  image011

Sol solet, vine’m a veure… Però no tant!!!

Les qualitats del sol han estat molt apreciades durant totes les èpoques i per totes les civilitzacions ja que és font de llum i calor; la llum ha estat sempre vinculada intuïtivament a la idea de benestar i salut. O tu que prefereixes, estar al solet o en una cambra a les fosques?

La finestra és l’element que permet que tota aquesta energia procedent del sol accedeixi a l’interior de l’edifici construït.

I aquesta energia és molt i molt important ja que permet que dintre de casa ens hi veiem sense necessitat d’encendre un llum i ens escalfem sense haver d’encendre cap estufa.

Les avantatges de la il·luminació natural poden ser significatives pel que fa a l’estalvi energètic i la qualitat i confort de l’ambient lluminós interior ja que és el tipus de llum a la que millor respon l’ull humà.

Però no sempre la llum del sol és bona! També ens n’hem de protegir quan és molt forta. Molts altres éssers fan el mateix: tots coneixeu els gira-sols que persegueix el sol durant tot el dia, però existeixen altres plantes que fan tot el contrari, com l’anomenada planta brúixola, un tipus d’enciam que orienta les seves fulles per protegir-se’n.

Nosaltres fem el mateix, posem tendals, persianes… o altres elements (en arquitectura hi ha molts) que ens protegeixin del sol quan no el vulguem i, en canvi, l’evitarem quan el vulguem tenir.

image013

El confort

El confort és la combinació de tots aquests invents, des de la finestra i les obertures fins els sostres o els porxos. Però també depèn de factors personals, com ara la manera en que ens sentim bé o malament a un lloc.

Serà molt important que tots aquests paràmetres es combinin adequadament i tindrà molt a veure el tipus de clima en el que ens trobem. Per exemple en un clima càlid intentarem protegir-nos al màxim de la radiació solar, per tant, posarem les mínimes finestres per tal d’evitar que el sol ens escalfi en excés, en aquest cas faríem com la “planta brúixola”.

Aquest és un exemple típic de tendes del desert i
a
rquitectura típicament Mediterrània, per climes temperats.

image015  image017

Per contra en un clima fred intentarem captar el màxim d’energia del sol per tal d’aprofitar la seva escalfor, intentaríem aprofitar els rajos de sol tal i com fan els gira-sols.

I en els climes com el nostre, que no són ni molt freds ni molt calurosos? Doncs haurem de trobar l’equilibri entre el buit i el ple. Us donem dos trucs:

Jugar amb la llum

Llums, ombres, difuminats… A vegades els arquitectes s’inventen trucs o jocs amb la llum. Per exemple en aquest edifici de l’arquitecte Peter Zumthor la combinació de llum i foscor ens proporciona un ambient molt particular, us imagineu que sentiríeu asseguts en aquest banc? Quin tipus d’edifici creieu que pot ser?

En molts edificis religiosos, on la llum és molt important, els arquitectes han fet grans invents. Com en l’exemple anterior, que correspon a una església, o la Mesquita Blava d’Istanbul on la llum penetra a l’interior mitjançant 260 finestres que bordegen la cúpula central i fa l’efecte que la cúpula floti.

Brother KlausField Chapel (Peter Zumthor)  
i Interior de la Mesquita de Santa Sofia a Istanbul
image019   image021

Llum, més llum!

Com que necessitem la llum per aprendre i treballar, els edificis destinats al treball, exposicions o museus també han tingut molt en compte la llum natural. Josep Lluís Sert ho va fer molt bé a la Fundació Miró de Barcelona on la llum entra de forma difusa pel sostre en reflectir-se als lluernaris de canó del sostre.

I oi que per llegir fa falta llum? Doncs a veure si saps d’alguna biblioteca que no deixi entrar la llum del dia. L’arquitecte Alvar Aalto va ser dels primers en pensar que per llegir era millor la llum difusa que la directa i per això va fer uns grans finestrals i unes claraboies a la biblioteca de Viipuri No us sembla un bon ambient per treballar?

Els lluernaris de la Fundació Miró de Barcelona (Sert)
i Sala d’actes de la Biblioteca de Viipuri (Alvar Aalto)

image024 image025

Ep! Se m’ha encès la bombeta!

És el que va dir Thomas Edison que ja fa més de 200 anys que va inventar la bombeta. Ell creia que era una murga això de deixar de fer coses quan el sol es ponia i que les espelmes eren incòmodes, il·luminaven poc i, en definitiva, no eren confortables.

Com seria la teva vida sense les bombetes? Seria… Impossible! A l’hora de construir també has de pensar on posaràs els llums i com els vols. De fet, el disseny de làmpades és un dels més desenvolupats.

La llum artificial ens servirà per buscar el confort de la llar quan es fa fosc i també per mirar de produir diferents sensacions.

Tens una selecció de llums nocturnes i una galeria de proteccions solars a la nostra galeria Pinterest. Ja saps què faràs servir?

image026