Exposició Construint a les escoles al COAC

A partirdel dijous 25 de febrer, i fins divendres 12 de març, es podrà visitar a la seu de plaça Nova del COAC, l’exposició Construint a les escoles, una mostra de 43 maquetes, que representen les 800 realitzades durant el mes de desembre de 2020 a 14 escoles de Barcelona. Les maquetes han estat escollides pels propis alumnes un cop finalitzat el taller d’arquitectura Construint a les escoles.

L’activitat, enguany portada a les escoles per l’associacióConstruint a la Sala i el Museu Nacional, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, pretenia recollir les diferents realitats viscudes durant el confinament, sota el lema ‘Viure, treballar i jugar’, però els infants van transcendir el lema i van crear la casa dels seus somnis, on tot hi té cabuda, independentment de l’experiència viscuda durant el confinament.

Construint a les escoles 2020 – Vídeos Resum

Construint a les escoles – Video Resum
Construint a les escoles – Video 800 Maquetes

Exposició Construint a les escoles

A partir del 29 de gener, i fins diumenge 21 de febrer, podeu visitar a l’espai de l’antiga llibreria del Museu Nacional d’Art de Catalunya, una exposició de 43 maquetes seleccionades, d’entre les 800 realitzades pels nens i nenes que han participat en l’última edició del taller d’arquitectura Construint a les escoles.

L’activitat, enguany portada a 14 escoles de Barcelona per l’associació Construint a la Sala i el Museu Nacional, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, tenia com a lema ‘Viure, treballar i jugar’.

A partir de finals de febrer, l’exposició itinerarà al Col·legi d’arquitectes de Catalunya, a la plaça de la Catedral.

Foto Jaume Orpinell

Preparats, llestos…

Comencem Construint a les escoles!

Els nens i nenes ja fa dies que estan pensant quina serà la casa dels seus somnis, on ‘viure, treballar i jugar’ … aviat la podran construir!

Viure, treballar i jugar

El concepte de viure, treballar i jugar en un mateix lloc és molt antic.

Les coves prehistòriques funcionaven com aixoplucs, tombes i llocs per a fer rituals i pintures murals.  

A la casa romana, l’habitació més important era el tablinum, la oficina de la casa, on es rebien els clients. Al costat de l’entrada principal hi havia dues sales, que s’usaven com a tenda o taller.

A la casa medieval, la planta principal de la casa, que donava al carrer, era la tenda o taller, i la part residencial la formava una única habitació que s’utilitzava tant per cuinar, menjar, fer negocis o dormir. La casa medieval era un espai públic, on les funcions es diferenciaven tan sols pel canvi de lloc dels mobles segons es necessités.

Al segle XIX, amb la industrialització, el treball es concentra a les fàbriques i la casa deixa de ser un lloc de treball.

L’interior de les cases evoluciona molt. Molts artesans passen a ser comerciants, i construeixen espais separats dels seus negocis i els empleats i aprenents han de buscar un altre lloc on viure. La casa, per tant, es defineix com un lloc separat de la feina i especial.

Al segle XX la casa moderna continua separada de l’espai de treball, però els espais comencen a ser més flexibles, on cada usuari reflexe la seva personalitat i estil de vida.

Al segle XXI, l’espai de treball ha canviat gràcies a internet, que ha facilitat el treball, que no és necessàriament sempre presencial. 

La casa és ara més flexible, amb espais que es fan i es desfan, que creixen i decreixen, que s’obren i es tanquen, que es connecten entre sí, adaptant-se a les necessitats i les inquietuds dels que hi viuen.

Les límits entre vida de família, vida laboral i vida social, es difonen i la casa s’ha d’adaptar a aquestes noves necessitats, oferint més flexibilitat i eficiència.